‘La bombolla de la ciència’ vs Open Access

Oppen Access …i les bombolles

La ciència lliure, els resultats aconseguits amb els dinés públics a l’abast de tot el món, això significa Ciència Open Access

Podeu veure aquest documental de l’activista informàtic Aaron Swartz: “La Historia de Aaron”.

I és que, en els darrers anys, s’està generant una ideologia científica, que en realitat té poc de nova i tot a la vegada… es tracta d’una espècie de democratització de la ciència, tot i que sone populista. El progrés científic quasi sempre (excepte grans genis aïllats) s’ha sostingut en ser capaç de compartir, discutir, contextualitzar i millorar els nostres resultats i els d’altres… Doncs bé, per accedir a molts dels artícles publicats, hem d’estar enregistrats i abonats a les revistes, nosaltres com a científiques o científics, o bé les nostres institucions, biblioteques públiques etc…

Moltes vegades m’he trobat tractant d’esbrinar qué ocurria al modèl de càncer amb el que estaba treballant,  i no he pogut accedir al coneixements, pistes, dades complementàries que podrien haver-me ajudat a figurar-me una explicació o mecanisme… Simplement, perque el coneixement no és públic, o no tot. No dic que no es tinga que pagar “res de res” per res, mai… dic (i no sols jo) que el preu és abusiu, i als últims trenta anys, ha tingut una inflació del 260% imagina’t quin  negoci!  Ja que, a més, si ets l’editora/or d’una revista, no has de pagar alxs expertxs revisorxs, tradicionalment és un treball gratuït que “et toca” fer per ser expert@ a un camp de conèixement…. explicat clarament aquí: PhDcomics TV

 

Aquest modèl té els dies comptats, tot i que quasi qualsevol científicx ha somniat alguna vegada publicar al Cell, Science, Nature, New England Journal of Medicine,… perque resulta impossible mantenir un modèl capitalista científic i el progrés amb la generació de grans quantitats dades… i la cada vegada més éscasa doctació per a la investigació.

Actualment s’ha tornat quasi impossible fer ciència sòlida amb un únic cas, una única proteína o gen. Són nencesàries les Bases de Dades públiques o (accecibles almenys per a investigadorxs), per tal d’eliminar la morralla de les dades relevants. Com al projecte 100k genomes d’Anglaterra o els Bancs de mostres o biobancs que comencen a crear-se a molts hospitals espanyols. De fet, el mateix Tom Fowler nomenava avui, al Workshop de Precision Medicine l’access a les dades, i la seua problemàtica, no tot val!. Per exemple, no es poden compartir al complet historials clínics, els pero està clar que si no comencem a colaborar, a compartir informació i  a confiar… no podre

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.cronista.com%2F3dias%2F-Dejar-atras-el-cortoplacismo-para-construir-un-futuro-mejor-20131115-0014.html&ei=8NpQVPaKGZPbauq7gLgB&bvm=bv.78597519,d.d2s&psig=AFQjCNHZZxZDUcUhsN7WrlwhtP3z5nWxTg&ust=1414671424152171

m avançar en el decobriment de gens clau per a malalaties rares (poc freqüents). Queden molts assumptes ètics i ecòmics per establir, com l’access a empresses,… no vaig a ser naif, es tot un camí per construïr el de l’Open Acces… pero segur que com a mí, t’agraden els reptes!

 

El primer repte per avançar: Puntxar la gran “la bombolla de la ciència”.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s